Ja sé què hi ha molt bones bacallaneries on comprar el bacallà al seu punt i, fins i tot ara, podem trobar bacallà dessalat al mateix supermercat. Però és car i s'ha de consumir ràpid. El millor és comprar-lo sec i dessalar-lo nosaltres mateixos. Què si és difícil? No!!! ja veureu que amb aquest sistema és molt fàcil i sempre surt bé.
Agafeu els trossos de bacallà i l'esbaldiu bé amb aigua per treure-li tota la sal. Poseu els trossos de bacallà (amb la pell cap a munt) en un tupper i l'empleneu d'aigua fins que el cobreixi. Tapeu el tupper i el guardeu a la nevera. El deixeu a la nevera, sobretot sense tocar-lo gens, uns quants dies (el podeu tenir una setmana, o més, sense cap problema). La nit abans del dia que l'hagueu de fer servir li canvieu l'aigua i el deixeu fora de la nevera tota la nit; el matí següent li torneu a canviar l'aigua. Si no són talls molt gruixuts amb aquests dos canvis d'aigua és suficient; en el cas que siguin molt gruixuts podeu canviar-li l'aigua un cop més. I ja és a punt per cuinar!
Congelar gerds, mores, nabius, etc.
Primer de tot els netegeu amb aigua procurant que no es trenquin. Un cop nets i escorreguts els disposeu sobre d'un paper absorbent perquè acabin de perdre l'excés d'aigua. Un cop siguin secs els disposeu sobre d'una safata folrada amb paper siliconat (paper per anar al forn) vigilant que no es toquin entre ells. Poseu la safata al congelador. Quan comproveu que ja estan congelats els poseu dins d'un tupper i els guardeu al congelador. D'aquesta manera no queden enganxats i es poden agafar d'un en un. Ja els teniu disponibles per quan els necessiteu.
Tomàquet per fer un sofregit
Quan fem un sofregit, el millor és fer servir tomàquets madurs frescos; però no sempre en tenim a mà o, a vegades, tenim pressa (ja sabeu, aquest mal del segle XXI). Per això sempre va bé tenir tomàquet ja fregit.
Una manera d'obtenir-lo és fent-lo a casa; per fer-lo necessitem tomàquets madurs (ara encara sou a temps de trobar-ne de força bons), un bon oli d'oliva verge extra, sal i sucre; posem una cassola al foc amb un bon raig d'oli d'oliva, hi afegim els tomàquets ratllats (si us agrada trobar-ne trossets també el podeu tallar a daus petits), sal i una mica de sucre per treure l'acidesa del tomàquet. Jo no li posaria ni pebre ni herbes aromàtiques perquè segons quin plat preparem en preferirem unes o altres. Tampoc sóc partidària de fer el sofregit amb la ceba pel mateix motiu. Ho deixem a foc baix una bona estona fins que el tomàquet hagi perdut l'aigua i el color s'hagi enfosquit; és un procés lent i que requereix temps. Un cop fet, podem guardar-lo al congelador en tuppers petits o en daus tipus glaçons.
Una altra manera d'obtenir-lo és, evidentment, comprant-lo fet. N'hi ha moltes marques, proveu-les i compareu.
